El sarau del gegant

El gegant va al ball.

 Li cau la sabata;

s’ha fet un lligall

de cua de rata.

Perd el mocador

sota la cadira;

des de el seu racó

la rata l’hi estira.

 

Ja sona el timbal,

toca la trompeta

i ve el caporal

amb una escopeta:

-A ballar tothom!

Fins a caure a terra!

Aquí no s’hi dorm

el ball és la guerra.

 

S’omplen els salons

de gegants i feres:

xotis. rigodons.

polques. Havaneres...

quin orgue de gats.

la música antiga!

Tots estan suats

les cames fan figa.

 

Per fi, tururut!

ve la matinada.

Cansada ha caigut

tota la gentada.

Repara, el gegant

que ha perdut la panxa

i que està bufant

talment una manxa;

té cabells i cara

mullats de suor

i s’adona que ara

no té mocador.

Després -quin mal pas!-,

l’escomet la rata:

 -M’ha de tornar el llaç

que duu a la sabata.

 –Té la teva cua!

 –Doncs, en paus, senyor;

com que veig que sua...

tingui, el mocador.

Joana Raspall

Imagen:https://www.blogger.com/