No soc ni d’aquí ni d’enlloc
No soc ni
d’aquí ni d’enlloc,
vaig venir
infant
i no conec la
meva terra,
i en aquesta
no m’hi trovo aceptat.
Inma
Imagen:https://www.blogger.com/
Descansa en pau, Eulalia
Eulalia, dulce
Eulalia,
el teu
sonriure ja no està.
Ens has
deixat, has volat.
Ningú ha pogut
fer res,
callada sense
fer soroll,
sense voler
donar feina.
Tu has viscut
pels altres,
tú que paties
per tots,
ara ja
descanses,
potser massa
aviat.
Bones estones
viscudes
al teu costat
quedaran,
et recordarem
i
t’stranyarem.
Descnsa en
pau,
Eulalia, dulce Eulalia.
Inma Cauhé
Imagen:https://www.blogger.com/
Tus Ojos
Es esta tu mirada
me tiene enamorado,
suave luz, de tu iris
de color verde claro,
penetrando en mi alma
este cupido alado.
Cuando de noche duermo
y no estas a mi lado,
en mi sueño apareces
y me estas contemplando.
Ya no puedo olvidarte
estoy muy desolado,
ya no está tu mirada,
de mi, te has alejado,
pero tus ojos verdes,
en mi, siguen clavados
y quieras o no quieras,
en mí estarán guardados.
Compartimos miradas,
besos apasionados,
has querido alejarte,
pero no lo has logrado.
en mí, tu ser entero
sin querer se ha entregado.
Aunque tu no lo sepas
y te hayas alejado,
volverás a mi vida.
Este mensaje dado
con tu mirada clara
esto me ha confirmado.
Imma Cauhé
Imagen:https://www.blogger.com/
Nadal
Una família
alegre
passejant pel carrer,
avui canten Nadales
és el que toca,
el que han de fer.
Veig un nen i una nena
han comprat una estrella
estan fent el pessebre
és el que toca,
el que han de fer.
Esperant la mitja nit
el tió els cagarà neules,
cava i torró
és el que toca,
el que han de fer.
I el dia de Nadal
galets amb escudella
i un pollastre rostit
és el que toca,
el que han de fer.
El xic, dalt la cadira
la dècima recita,
li donaran propina
és el que toca,
el que han de fer.
Quant tot això acabi
Adéu, fins l’any que ve.
Imma Cauhé
Allà esperant l’escalfor
d’aquell vell escalfapanxes
recordant les nits alegres
que vivíem amb els pares,
cremant vells ceps de la
vinya
i a les brases fent
torrades,
botifarra i cansalada.
Els germans allà jugàvem:
penyores i jocs de taula,
en el foc que il·luminava
i miràvem flamarades.
No toquis els troncs
encesos
i ves en compte amb les
brases,
pensa que surten guspires
i et poden saltar a la
cara!
Quines nits més amoroses...
Per distreure la mainada,
eren contes i joguines
i cançons desafinades.
Les flames de les espelmes
movent-se desesperades
en un moviment de va i ve
seguint la música ballen.
Arriba la negre nit,
tots cansats per la
vetllada,
sense ni tele ni radio
ja s’ha adormit la canalla.
Imma Cauhé
Imagen:https://www.blogger.com/
La nit màgica
la de Sant Joan.
Les fogueres
van purificant,
i tot el que és dolent
diuen que va cremant,
espurnes que brollen
i brases saltant.
Els joves promesos
ben junts estant.
La nit més curta
de tot l’any,
petards sento
al cel petant,
i altres gaudeixo
de llums brillant
i la música de fons
aquella que estan ballant.
Imma Cauhé
Imagen:https://www.blogger.com/
Vivències
Tot un mes d’escriptures
anant abordant temes
parlant de mar, de cel,
deserts i solituds;
diferents enyorances
vivències i sentiments,
totes ben expressades
fent cadena de versos,
en febrer de traspàs
que ara tot just acaba,
aquest any dos mil dotze
de crisis i sequera
vivències de poetes
han sorgit de la cendra.
Inma Cauhé
Imagen:https://www.google.com/