lunes, 30 de diciembre de 2019




Les barques estan soles
buides, abandonades
recordant altres temps,
y cercant altres aigües.
On són els pescadors
que altre temps us manaven,
amb amor us cuidaven
i vosaltres gronxàveu.
Han marxat peixos i homes
tot ara és soledat
malenconia sorda
adormida en el mar.

Inma Cahué

Imagen relacionada

miércoles, 25 de diciembre de 2019


Sabra

Oculto el rostro,
abatida y doliente,
desnuda el alma.

Llora el piano,
la soledad se viste
de un frío azul.

Vive el dolor
tras el mechón del pelo;
todo es ocaso.

Félix

Resultado de imagen de mechón de pelo sobre la cara

jueves, 19 de diciembre de 2019


El cor

Cel enllà, deu haver-hi un pais
sense guerra, ni odi, ni mal,
on tothom és amic i feliç...
però el cel és molt lluny i molt alt!

No ens caldría pensar en altres mons
ni altres cels. Si ens volem preservar
de misèries i dol i canons,
sols cal viure amb el cor a la mà.

Ai, el cor és covard, pobre cor!
S’ha volgut protegir amb la cuirassa
de triomfs, d’avantatges i d’or...
i per dur-lo a la mà... pesa massa.

Joana Raspall

Resultado de imagen de El corazón en la mano

sábado, 14 de diciembre de 2019


Pedro Ángel

Desbordado andas de amor,
tu poema lo proclama,
eres un hombre feliz
al lado de tu gitana.

Celosa de tu gitana,
ya la luna se ocultó,
no pudo con su belleza,
y menos con vuestro amor.

Félix

Resultado de imagen de Gitana bajo la luz de la luns

lunes, 9 de diciembre de 2019

LA CASA GRAN


Quan jo anava a dormir,...
quin esglai, aquella escala!
i el passadís llarg i fosc,...
això es el que a mi em semblava.

No volia anar a dormir
per no pujar aquella escala
i trobar la meva alcova
buida, sola, freda i fosca.

Un cop era allà dins
i ben dintre dels llençols
aclucava els ulls, ben tancats!
Tot esperant un llarg son.

L'endemà em despertava,
tot era llum i claror!
El malson no recordava,                        
ni la por ni la foscor.

A la nit altre vegada
anava encenent les llums
per arribar al meu llit
i altre cop poder dormir.

Així un dia i un altre
vaig aprendre el meu destí,
no fer cas de les foscors
i a encendre llums pel camí.



LA GRAN CASA

Cuando yo iba a la cama ... 
qué susto,la escalera! 
y el pasillo largo y oscuro, ... 
es lo que a mí me parecía. 
 
No quería ir a dormir 
para no subir la escalera 
y encontrar mi alcoba 
vacía, sola, fría y oscura. 

Una vez estaba allí dentro 
y muy dentro las sábanas 
cerraba los ojos, bien cerrados! 
Esperando un largo sueño. 

Al día siguiente me despertaba, 
todo era luz y claridad! 
La pesadilla no recordaba, 
ni el miedo ni oscuridad. 

Por la noche otra vez 
iba encendiendo las luces 
para llegar a mi cama 
y otra vez poder dormir. 

Así un día y otro 
aprendí mi destino, 
no hacer caso de lo oscuro
y alumbrar el camino.

Marvola

martes, 3 de diciembre de 2019


A Ramón  por su 'Pantoum'

Espiga

Mas al verse abandonada

la poseyó la tristeza;
esperando ser amada
ya no levantó cabeza.

La poseyó la tristeza
y la espiga se agostó;
ya no levantó cabeza
y desamada murió.

Félix


Imagen relacionada