El sarau del gegant
El gegant va al ball.
Li cau la sabata;
s’ha fet un lligall
de cua de rata.
Perd el mocador
sota la cadira;
des de el seu racó
la rata l’hi estira.
Ja sona el timbal,
toca la trompeta
i ve el caporal
amb una escopeta:
-A ballar tothom!
Fins a caure a terra!
Aquí no s’hi dorm
el ball és la guerra.
S’omplen els salons
de gegants i feres:
xotis. rigodons.
polques. Havaneres...
quin orgue de gats.
la música antiga!
Tots estan suats
les cames fan figa.
Per fi, tururut!
ve la matinada.
Cansada ha caigut
tota la gentada.
Repara, el gegant
que ha perdut la panxa
i que està bufant
talment una manxa;
té cabells i cara
mullats de suor
i s’adona que ara
no té mocador.
Després -quin mal pas!-,
l’escomet la rata:
-M’ha de tornar el llaç
que duu a la sabata.
–Té la teva cua!
–Doncs, en paus, senyor;
com que veig que sua...
tingui, el mocador.
Joana Raspall
Imagen:https://www.blogger.com/