El fons del mar

 

Quan estic devant del mar

els pensaments s'amunteguen

corren cap dins, cap al fons

i allà qui sap? si es perden.

 

Jo penso en tu i en mi,

en la mar, i el cor batega.

Nostre passat i el futur

com les ones, van i venen.

 

Ara suaus, ara et colpegen,

ara et diuen coses dolces,

ara eixorden amb potencia.

 

Fresques mullen els meus peus

i puja una esgarrifança

qui sap, si es d'enyorança.

 

Una barca agafaria

per anar al fons del mar

i veure tot el que hi ha,

tants pensaments amagats!

 

Qui sap si allà trobaria

tot el que trobo a faltar

tot allò que jo tindria

i que està al fons del mar!

Marvola

Imagen:https://www.blogger.com/