El vellet del turó

 

Un vellet de barba blanca

té la casa en un turó.

Encara el sol no despunta.

Ell ja en veu la resplendor.

Mira els ocells com voleien

tot llançant el millor cant i

com el cel s’engalana

amb més llum a cada instat.

Veu despertar-se les aigües

que  el gel havia adormit,

i com llisquen per la prada

i li broden el vestit;

és un vestit verd i tendre

i suau con el vellut.

Estampat de coloraines

de mil flors que hi han nascut.

Quan ve el temps que el sol reposa

i el fefrós estiu es mor,

veu la plana i els boscatges

com estrenen mantells d’or...

 

El vellet de barba blanca

té l’orgull de ser pastor;

diu que cap rei ni cap papa

tenen tan bell mirador.

Joana Raspall

Imagen:https://www.blogger.com/