La glicina

Penja la glicina, amb botims gegants

olorosa i fragant anuncia primavera,

aviat les teves flors exuberants, cauran,

deixant la catifa d’un lila descolorit

amb uns pètals tristos i molt secs i envellits.

Després ens cobrirà, la verdor de les fulles

mitigant la calor del sol de la canícula,

però comprensiva, arribant la tardor,

pelarà les branques i totes despullades

deixaran  que passin els sinuosos rajos

dèbils, d’aquest sol mandrós i tènue

i en dies d’hivern el sol penetrarà.

Que bé que ens cuides! Què llesta ets glicina! 

Imma