La fada

Veig una fada de bo de bo,

Gràcil, lleugera com la boirina,

ulls de maragda, llavis de flor,

pell setinada, veu cristallina.

Canta amoretes als filets d’or

dels raigs del sol dins l’aigua clara,

i els arreplega com un tresor

per enjoiar-se’n tota la cara.

Les roses s’obren quan el seu peu

 besa la terra com un frec d’ala,

i vénen aures de tot arreu

a dur-li aromes que el bosc exhala.

 

És l’encanteri d’un breu instant,

-ara brillava, ara es fonia-;

sols queda el rastre d’un fascinant

esclat de llum i de fantasia.

Joana Raspall

Imagen: https://www.blogger.com/