El dia que...

Fas com si no em coneguessis,

quan passo pel teu carrer;

però això, tan se me’n dóna;

cada dia hi passaré,

perquè quan vaig a,l’escola

no sé fer altre camí,

i sempre miro la porta

per on tu has de sortir.

Quan vas caminant, lleugera,

amb els llibres sota el braç,

sé que escoltes, sense veure’m,

si jo segueixo el teu pas.

Està clar que jo et segueixo!

Però  encara no he gosat

traspassar de voravia

i posar-me al teu costat.

Però el dia que tu deixis

de mirar-me amb ull seriós

i se te escapi un somriure...

ai, que amics serem tots dos!

Joana Raspall

Imagen:https://www.blogger.com/