El niu de la merla

 

La més bella de les merles

vola, vola cap al niu

on té dos menuts com perles,

oberts de bec i d’ull viu.

 

Ai! La pedra, dirigida

pel mandró malentranyat.

 L’ha deixada sense vida.

Tot el cel se n’ha endolat.

 

Do ocellons sense mare

no sabien què  és la mort.

Ara saben més, encara:

que hi ha gent que no té cor.

Joana Raspall

Imagen:https://www.google.com/