L’hora fugissera 

Aquesta hora tan bonica,

on la podria guardar?

Tinc por que el sol se l’endugui

quan fuig muntanyes enllà.

 

Si la mar fos una capsa...

si el cel es pogués tancar...

si el boscos me l’amaguessin

cada nit, fins l’endemà...

 

Dins del cor no puc portar-la.

Prou seria el millor lloc!

Però, ai! s’hi cremaria

com un diamant al foc.

Joana Raspall

Imagen:https://www.blogger.com/